Són les 7 h. A. M. del dia 7 de maig. Ens trobem, com de costum, a l'àrea de servei de Bellaterra. La Vanessa, les dues Annes (Planas i Ramírez), el David, la Glòria i qui escriu aquesta xarlotada. No hi es la Maiala que la tenim de recollir a l'estació del tren a Segòvia ja que ve desde Madrid.Carreguem bicis i partim contents, feliços i somnolents, cap a la nostre destinació. Arribem a Alfajarín, primera aturada i esmorzar. Ens trovems amb els de la Nikis i les seves corredores cadets i juvenils. Salutacions de rigor .-“Nosaltres ja hem esmorzat”, ens diuen. “Anem fent, ja ens veurem. etc.”
Esmorzem amb bona gana (faltaria més), entrepà bo de txistorra amb pebrots la gent gran, una mica més suau La Vanessa i la Ramírez i una mariconada la Planas (un te només, es clar que despres es va embotir de pomes.)
Seguim viatge sense novetat i a la sortida d'Aranda de Duero. Segona parada, aquest cop per menjar. ¡Oh sorpresa! Una altra vegada els de la Nikis i un altra cop les salutacions de rigor i cortesia. Aquesta vegada al dinar, els grans ens comportem amb moderació, espàrrecs i peix a la planxa.
I per fi arribem a Cuéllar. Seguim les indicacions ficades per l'organització i parem on creiem que seria la sortida. (després ens vam adonar que aquesta estava una mica més amunt). Son les 5 de la tarda aproximadament.
Les noies decideixen sortir a rodar per veure el circuit i vam començar a descarregar les bicis davant mateix d'una taverna. Tot seguit se'ns acosta una "atleta"amb el que semblava ser un got de cubata a la mà, l’alè fent-li una forta olo de beguda i amb una trompa com un piano de cua a sobre i comença a enrollar-se amb tots nosaltres i a explicar-nos la seva vida. Ens diu que ella també fa ciclisme i que ara té molt de temps per entrenar perquè està a l'atur. (se li embolica la llengua i gairebé no s'entén res del que parla) David li diu que quina sort que té que ara el govern li fa de sponsor. Riem. Es queda mirant les bicis i li comenta al seu amic "¡Vaya másssquinas Jose, vaya mássquinas!" No sabem si es que no sap dir “máquinas” o el que li pasa es que la paraula no li surt a conseqüència de la trompa que porta a sobre. Insisteix varies vegades més “¡Vaya mássquinas Jose que hay en la puerta de tu casa, vaya mássquinas!” . No sabem com ni qui va ser el primer, però més tard algú de nosaltres comença a dir “¡vaya mássquinas, vaya másquinas! Riem tots i des de les hores la susdita frase.ens persegueix a en tot moment.
Les noies es quedan rodant i la Glòria, el David i jo marxem cap a Segovia a recollir a la Maiala que arriba a les sis de la tarde.En arribar a Segovia un altre shou. Pregunto a diverses persones per l’estació. Ens envien a on arriba l’Ave i despres de voltar amunt i avall, arribem a les afores de Segovia i veiem un edifici ultramodern que s’assembla a tot menys a una estació de tren. Baixo de la furgo, entro, no trobo a la Maiala. Pregunto a un segurata si hi ha alguna altre estació i em diu que sí, que hi ha la de rodalies que està al centre de la ciutat. Tornem a preguntar com s’hi arriba i un altre cop a voltar. La Maiala truca al David, el David li diu que tranqui.la que ja estem arribant i per fi, despres d’una bona estoneta de voltar un altre cop amunt i avall ¡Oh, quina alegria, trobem l’estació de rodalies i el que es més importat, també trobem a la Maiala!. Petons, abraçades, etc..i cap a Cuéllar un altre cop, a recollir a les noies. ¡Sí, sí! Començem a voltar per trobar la sortida de la ciutat.Li dic al David que segueixi unes indicacions que diuen”TODAS DIRECCIONES”. Despres que segueixi una altre indicació que diu “SORIA” perquè en definitiva quan veniem cap a Cuéllar hem pasat per SORIA y segur que si sortim a la autovia de SORIA aquesta ens durà a Cuéllar. Diu que no que aixó es una altre història i que per trobar la sortida de la ciutat hem de anar a buscar “el acueducto”. Li dic que d’acord i donem voltes i més voltes sense trobar “el acueducto” ¿No l’hauran cambiat de lloc? Seguim per una carretera que ens sembla la sortida. La glòria diu que per aquesta no hem pasat. Donem la volta i tornem a entrar a la ciutat. Seguim sense trobar “el acueducto”. Trucan les noies per preguntar. El David els hi diu que sí, que ja hem trobat ala Maiala i que estem sortin de Segovia (ja,ja,ja). Finalment tornem a agafar la sortida que diu “TODAS DIRECCIONES” un altre cop la que diu “SORIA” i finalmente podem enllaçar amb l’autovia cap a Cuéllar. El David fa un comentari que em complau i diu “sempre es millor escoltar a la gent gran”. Arribem a Cuéllar, recollim a les noies que ja estaven peladetes de fret i cap a l’hotel que afortunadamente el trobem a la primera.
DIUMENGE PEL MATI; APOTEOSIC: Arribem a la sortida i començem a prearar el material. Bicis, “rodillos”, aigua, etc. El David i jo anem a la reunió de directors. Tenim la llista amb l’ordre de sortida i veiem que nomes podem seguir a la Maiala i a l’Anna Rámirez. El David seguirà a l’Anna amb la furgo i jo a la Maiala amb el cotxe dels de la Nikis que portan megafono. S’acosta el moment. La Planas nerviosa, la Ramirez també ho està una mica, suposo que deu ser la responsabilitat de defensar el liderat. La Vanessa inexpresiva, encara que també se li notan els nervis i la Maiala la noto molt concentrada. Surt la Maiala i la començo a animar amb el megafon. Condueixs el Bru, que es el pare de la Elisabet, la cadet. Quan veu rodar a la Maiala, al·lucina i fa un comentari “¡Però com roda aquesta noia! Jo li contesto “Si, es una màssquina”. 4 km de cursa i ja a doblat a una corredora. Finalment dobla a les quatre que han sortit davant seu, ¡Vaya màsssquina”! Darrer km. crido i crido per el megafon. Final. De cursa per la Maiala, poc després entra l’Anna que també a doblat a quatre corredores. Arriba el supens ¿Com ahurà anat la classificació? Sortim de ductes: Anna Ramírez segona a no més 2 segons de la guanyadora (Eneritz Iturriaga del Lointek) i la Maiala tercera a 25 segons. També molt bé per l’Anna Planas i la Vanessa que van fer una crono molt i molt digne. Pujan al podi, reben els trofeos i a l’Anna li imposan el maillot de lider de la Copa d’Espanya entre els forts aplaudiments de la gent.
I ens tornem cap a Barcelon i Girona, contens com uns xinxols. Conclusió: Ens ho hem pasat força bé, hem fet dos podis, l’Anna ha reforçat al seu liderat dons ara té un avantatge de 15 punts sobre la segona classificada (avans era de 5) i la Maiala a més de fer 3era a la crono, puja desde el 12e lloc de la general al 6e. ¡MOLTES FELEICITATS A LES QUATRE QUE VAU COMPETIR, SOU UNES “MÁSSSQUINAS”!
Cinto (el veteranillo)
